Arxiu mensual: febrer de 2011

“Cadascú veu la ciutat a la seva manera, segons els seus desitjos i pors, i mai no coincideix amb la imatge que en tenen els altres. Ens passem el temps lluitant contra tots i tot perquè escoltin els nostres monòlegs, … Continua llegint →

De tudo, meu amor serei atento antes, e com tal zelo, e sempre, e tanto que mesmo em face do maior encanto dele se encante mais meu pensamento. Quero vivê-lo em cada vão momento e em seu louvor hei de espalhar … Continua llegint →

Passejo sola pel centre, em perdo per Ouvidor, Rosário i Comércio. Cafè a la Confeitaria Colombo. Rere un grup d’estudiants adolescents, ressegueixo l’obra d’Escher al primer pis del Centro Cultural Banco do Brasil i, en pujar al segon, a poc … Continua llegint →

“Rio 40 graus, cidade maravilha, purgatório da beleza e do caos.” Açaí, açaí, açaí, açaí natural… cerveja gelada… água… sanduíche, pastel, empanada… mate gelado… camarão, camarão… água geladinha… biscoito globo, doce e salgado… chapéu baixou o preço hoje. Aproveitem!… o, … Continua llegint →

Com qui deixa a l’escala de casa la bicicleta, el casc de la moto, les garrafes d’aigua, la llenya o els trastos que s’acumulen al cotxe. A l’escala que puja al pis de dalt de l’església de Nossa Senhora do … Continua llegint →

Remeno amb una cullera immensa la petita tassa de cafè amb llet. Lentament. Em cau alguna gota dels cabells molls mal recollits damunt l’esquena. Encara és massa calent. El campanar d’alguna església toca les nou. Una mà a la tassa … Continua llegint →

És hora de dinar. Amb la Piti ens perdem per l’espectacle del mercat de Belo Horizonte, crits amb cervesa, olors que es barregen, animals que es mouen d’un costat a l’altre dins les gàbies, l’olor del vímet dels cistells i … Continua llegint →

Aquest matí defujo companyia, qualsevol conversa, mig somriure, esperes o presses. A la motxilla, un entrepà, fruita i aigua, en Kundera, un quadern per escriure, protector solar, càmera fotogràfica i barret. Quantes coses creiem que necessitem avui en dia per … Continua llegint →

Constantment deixem coses enrere, en el nostre dia a dia, a casa, a la feina, entre els amics… I en deixem entrar d’altres de noves. De vegades tanquem els ulls ben fort perquè allò o aquella persona no marxi. De … Continua llegint →

Fa dies que em resisteixo a marxar d’aquí. El temps transcorre sota l’aigua, estàtic al migdia en el silenci de la xafogor dels carrers empedrats i portes obertes, davant del ventilador, asseguts al porxo a les fosques. Veig com s’acosta … Continua llegint →

Des de Pontal do Sul surt una barca cap a la Ilha do Mel. Són vint minuts de silenci i seients buits. El mar està absolutament quiet, tenyit del gris dels núvols. I al fons, un far blanc i brut. … Continua llegint →

He sortit ben d’hora de Curitiba per agafar un tren turístic que recorre la serra fins a Morretes. Tot i els crits de les criatures i d’un guia que, de tant en tant, entra al vagó (i que jo defujo … Continua llegint →